Barcelona, Aula de Ciutadania us presenta aquestes experiències i us convida a assistir a les

JORNADES

 que organitza amb el nom:

"L'ESCOLA, TALLER DE CIUTADANIA"

dies 19 i 20 d'octubre de 2010

Institut Municipal d'Educació de Barcelona

Plaça d'Espanya, 5

Consulta el programa de les Jornades "L'Escola, Taller de Ciutadania" aquí.
    Veure localització en google maps.                                                                  

Barcelona, Aula de Ciutadania és un espai de reflexió i debat sobre l'educació per a la ciutadania a les escoles i els instituts. Des del curs 2008-09, reuneix un equip de docents de la ciutat i promou un seguit de conferències obertes al professorat i públic en general. També organitza un seminari permanent que ha anat analitzant pràctiques d'educació per a la ciutadania. Aquestes pràctiques es desenvolupen en centres educatius de la ciutat i es duen a terme a les diferents etapes educatives.

Què és Barcelona, Aula de Ciutadania?

Barcelona, Aula de Ciutadania és un programa de formació del professorat i desenvolupament educatiu. Consisteix en un conjunt d'accions orientades a millorar els coneixements, recursos i les competències del professorat, per tal que l'alumnat aprengui a exercir la ciutadania en una societat plural i democràtica.

Barcelona, Aula de Ciutadania és una iniciativa conjunta de l'Institut Municipal d'Educació, de l'Ajuntament de Barcelona, i del Programa d'Educació en Valors (PEVA) de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona.

Per saber-me més, clica aquí.

"Simulació de situacions reals", Núria Reig (Institut Consell de Cent)

L'activitat està inmersa al 2on curs dins del crèdit d'Aplicació de les Tècniques d'Interpretació a la LSi a l'inversa que consta de 6h/setmanals. Una de les hores es reserva per fer les activitats de simulació i a l'aula, som dues professores, una oïdora i una sorda. Els objectius principals són interpretar de forma inversa i directa en situacions reals quotidianes i escoltar de forma activa i ser crític amb el que sentim. Es tracta de simular una situació on una persona sorda té una necessitat de comunicar-se en els àmbits que treballem (educatiu, polític, judicial i econòmic). L'alumne que dirigeix la sessió es prepara el contingut fent una recerca exhaustiva i realitza un guió per tal que tots duem a terme el rol assignat. Un altre alumne fa d'intèrpret. Un cop acabada la situació d'interpretació es fa una correcció conjunta de les errades lingüístiques i es realitza un petit debat sobre els contingut.

Per saber-ne més clica aquí.

"Visita al ple municipal", Antoni Roch (Institut Josep Pla)

Una visita al ple municipal té com a objectiu sensibilitzar i despertar la consciència ciutadana dels adolescents mitjançant la participació en la vida municipal a través de l'experiència d'assistir a una sessió d'un ple de qualsevol ajuntament del nostre país i testimoniar la classe d'aquesta activitat d'iniciació a la ciutadania; tant de forma oral com gràfica per elaborar-la de manera conjunta entre els companys de l'aula i de curs per a una posterior mostra durant la jornada de portes obertes que es realitza cada any al centre i compartir-la amb les families dels nostres alumnes.

Les competències que es treballen estan en coherència amb el projecte curricular i competencial del centre. Sobretot es destaca la capacitat de relacionar-se socialment amb els altresm tant de l'escola com del barri i poble. També es crea una relació de l'entorn educatiu del centre amb l'entorn institucional. Això suposa la partcipació ciutadana de tota persona, cosa que permet endinsar-se des d'una vessant local a una més general i global; adhuc construir el propi perfil de ciutadania que cada subjecte desitgi desenvolupar dins la seva projecció comunitària, pública o política a la qual cada ciutadà hi té dret.

Per saber-ne més, clica aquí.

"El pijama de ratlles en els camps de concentració nazis", Margarida Miguel i Xavier Breil (Escola Sadako)

Als professors que presentem aquesta experiència interdisciplinar, ens sembla que cal advertir als alumnes que més enllà de normes ètiques, hi hagut una profunda experiència del mal que pot tornar-se a repetir si permetem el seu oblit o la trivilitzem com a filla d'unes circumstàncies irrepetibles. Per això els proposem una seqüència que els permeti prendre consciència de les situacions que es van viure en els camps nazis, així com una reflexió sobre la mecànica que utilitza la autocràcia per destruir la dignitat de les persones i sotmetre-les a la disciplina irracional que les allunya de la seva condició humana. Amb la construcció de la maqueta de diferents camps i la ubicació d'elements diversos en ella, ens interessa que l'alumnat pugui comprendre la dinàmica de crueltat i deshumanització que va fer possible que regnés la barbàrie.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Fotografia per a la ciutadania", Jordi Nomen (Escola Sadako)

Volem uns ciutadans crítics, creatius i curiosos, uns ciutadans capaços de conformar una democràcia participativa, una democràcia que destaqui per unes formes consensuades i fons profund de justicia, que situï a les persones en el centre de les preocupacions polítiques i socials. Per aconseguir-ho, hem de treballar des de petits amb ells, fer-los reflexionar, fer-los crear, fer-los respectar. Aquesta experiència proposa als alumnes que facin fotos relacionades amb la ciutadania, que construeixin una experiència estètica pròpia acompanyada d'una reflexió que li doni context i sentit, que permeti interrogar i interrogar-se, que afegeixi multiplicitat de mirades sobre la realitat, que permeti expressar la complexitat.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Seminaris interdisciplinars", Toni Pedragosa (Escola Pia Nostra Senyora)

És una activitat que vol motivar als alumnes en temes més enllà d'ells mateixos i l'entorn més inmediat, que tracten sobre el món i l'entorn social i afavoreixen que els alumnes es vegin motivats a escoltar, pensar a intervenir i opinar.

Es treballar a partir de la malaltia que es detecta.

Com es fa?

Un planeta malalt: unes fotografies il·lustren la situació de subdesenvolupament i, per tant, de patiment: malalties, pobresa, manca d'aliments, infantesa... Amb els comentaris del grup es fa una radiografia de la situació.

Diagnòstic: Per què passa això? Raons: quatre maneres de funcionar o mecanismes perversos: comerç internacional, transnacionals, deute extern i migracions.

Tractament: Es busquen alternatives i/o possibles solucions: redistribució, control transnacionals, cancel·lació del deute extern, eliminació dels paraisos fiscals, obertures de fronteres...

Per saber-ne més, clica aquí.

"Padrins", Albert Ruíz (Escola Projecte)

Aquesta activitat fomenta la relació entre els alumnes dels diferents cursos del centre. Es tracta de que els alumnes més grans es converteixin en padrins d'alumnes de cursos inferiors. La funció dels padrins és ajudar als seus fillols en diferents moments del curs: els ajuden a sumar, els escolten quan comencen a llegir, preparen junts les disfresses de carnestoltes,...

Cal tenir present que no només en surten beneficiats els alumnes petits, també els que fan de padrins aprenen dels seus companys més petits. D'altra banda, el centre en surt beneficiat ja que es crea un ambient de companyonia i germanor entre grans i petits que si no es fa difícilment s'aconsegueix.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Definint l'èsser humà", Toni Aguilar (Escola Pia Nostra Senyora)

Què és l'èsser humà? Qui sóc jo? A partir d'una lectura i de la realització d'un mapa conceptual sobre el tema estudiat, es treballa en grups de quatre persones: comparar i consensuar un únic mapa. En un segon moment es tracta de fer la creació el guió d'un petit documental. Es reparteixen els rols per a cada membre del grup: productor, guionista, realitzador i càmera/muntador. Cada un serà responsable d'una d'aquestes tasques tot i que hi hagi feines compartides. El documental ha de constar d'un mínim de tres minuts i d'un màxim de cinc minuts. El format pot ser determinat pels integrants del grup i es valorarà tant el contingut com la imaginació del grup. No es pot oblidar que l'objectiu és reflectir què és l'èsser humà. En un tercer moment es realitzarà la presentació dels treballs a classe i es penja una notícia relacionada amb la tasca feta en el Blog Filosòfic que hem creat.

Per saber-ne més, clica aquí.

Material Extra "Aprenem junts"

"El baròmetre de la ciutadania", Neus Hereter (Escola Pia Nostra Senyora)

Què significa ser bon ciutadà? De ben segur que si planteges aquesta pregunta a les persones que t'envolten arribaries a la conclusió que la gent té idees molt diferents al respecte. Però i tu, què en penses? T'ho has plantejat mai això?

Per ajudar-te a començar a descobrir-ho, usarem El baròmetre de la ciutadania. És un qüestionari que va nèixer fa tres anys fruit de la feina que varen fer els alumnes de tercer d'ESO. Des de llavors es passa a l'inici de curs a la matèria de Ciutadania i es va actualitzant cada any amb noves aportacions dels alumnes.

Entre tots analitzarem els resultats del qüestionari i veurem quina mena de perfil de ciutadà tenim a la classe, segons prevalguin les respostes A, B o C (Agressives, Assertives o Inhibides). Ens inhibim davant dels problemes? Passem de llarg? Fem com sí que hi som, però en realitat és que no? Tenim la resposta correcte? I l'actitud?

Es tracta de promoure l'autoconeixement i el coneixement del grup com a col·lectiu de convivència segons cadascú s'identifiqui amb un model de resposta davant dels problemes o situacions. Aquest perfil del grup també ens ajudarà a reflexionar sobre les normes de l'escola i la capacitat de sostenir-les o de transgredir-les. Després d'analitzar els resultats i els perfils dedicarem a comentar l'eina en si -el qüestionari-, veurem si ens ha estat útil, si la podem millorar i quin aprenentatge ens ha donat.

Per saber-ne més clica aquí.

"Diari d'un inmigrant", Albert Ruiz (Escola Projecte)

L'activitat està orientada a que l'alumnat conegui realitats properes de les quals té notícies molt supèrflues. Es una activitat pensada per incidir molt més en els sentiments que en els coneixements. Mitjançant un exercici d'empatia, es treballa el tema de la inmigració intentant posar-los en la situació d'un inmigrant. El que es pretén és que l'alumne comprengui què pot sentir una persona que es veu obligada a abandonar el seu lloc d'origen i haver d'integrar-se en una altra societat. 

L'activitat consta de dues parts diferenciades: en primer lloc -i sense que l'alumnat sàpiga quina en serà la seva utilitat- se'ls fa fer una recerca sobre un país radicalment diferents al nostre. Un cop han fet aquesta activitat, els explicarem que han de convertir-se en inmigrants del país que han investigat. A partir d'aquí els anirem proposant diferents situacions en les que es trobarien si fossin inmigrants.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Som iguals, som diferents", Carme Gotsens (Escola Sant Felip Neri)

El projecte el porta a terme el Centre Ocupacional Sínia amb la col·laboració de les escoles de primària del barri de Ciutat Vella. L'objectiu principal és sensibilitzar els nens i les nenes de primària vers les persones amb discapacitat física per tal d'iniciar un camí d'acceptació.

El projecte es desenvolupa en tres sessions:

• 
  
  Primera sessió: Es realitza al centre Sínia. Es fa la presentació del centre ocupacional i una gimcana per conèixer i familiaritzar-se amb les cadires de rodes i amb diferents ajudes tècniques que utilitzen les persones amb discapacitat física per a la comunicació, l'accés a l'ordinador, per menjar...

• 
  
  Segona sessió: Es realitza a l'escola de primària. Es juga a un joc de rol on els protagonistes tenen diferents discapcitats físiques i han de superar proves.

• 
  
  Tercera sessió: Es busca un lloc neutral proper i allà es fa una valoració conjunta de l'experiència.

Per saber-ne més, clica aquí.

Lluís Ylla Janer, Jesuïtes Educació.

Silvia Seuma Morlanes, Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de Barcelona. Mestra d'Educació Especial.

Joan Sanromà Baulo, Professor d'Ensenyament Secundari de l'IES Lluís Vives de Barcelona.

Humberta Rozas Zamorano, Mestra d'Ensenyament Infantil del CEIPM Escola del Mar. 

Albert Ruiz Sala, Llicenciat en Geografia i Història, departament d'Història de l'Art. Cap d'Estudis i Coordinador d'Educació en Valors a l'Escola Projecte. Ha col·laborat en diferents projectes amb el GREM.

Antoni Roch Rosell, Professor d'Ensenyament Secundari de l'IES Josep Pla.

Núria Reig Gracia, Professora al CFGS d'Interpretació en el Llenguatge De Signes de l'IES Consell de Cent.

Montserrat Palou Diaz, Professora d'Ensenyament Secundari Obligatori a l'IES XXV Olimpíada.

Xus de Miguel Vallejo, Doctora en Psicologia. Mestra d'Ensenyament Primària. Formadora en Relacions Interpersonals, Educació Emocional i Resolució de Conflictes.

Virginia Menéndez Cabrera, Llicenciada en Ciències de la Informació, especialitat Periodisme, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de Ciències Socials i Educació en Valors del Programa Social del Batxillerat. Coordinadora de Primer de Batxillerat del Col·legi Sant Ignasi-Sarrià de la Fundació Jesuïtes Educació.

Fina Mayol Gibert, Directora Infantil (0-3) de l'EBM La Mar Xica.

Mar Jiménez Sánchez, Llicenciada en Pedagogia per la Universitat Complutense de Madrid. Tècnica de l'Obsevatori del Mercat del Treball del Departament del Treball.

Anna Grande Trillo, Directora Infantil (0-3) de l'EBM El Xalet de la Paperera.

Jordi Nomen Recio, Professor d'Història i Filosofia d'Educació Secundària Obligatòria a l'Escola Sadako de Barcelona. Coordinador del projecte Filosofia per a nens a la mateixa escola i formador del GRUP IREF (Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de Filosofia).

Montserrat Garí i Miró, Llicenciada en Psicopedagogia i Mestre d'Educació Infantil. Directora Infantil (0-3) a l'EBM Tris-Tras.

Xavier Garí de Barbarà, Professor de Ciències Socials i Educació en Valors en el Programa Social de Batxillerat, a l'Educació Secundària Obligatòria del Col·legi Sant Ignasi-Sarrià (Barcelona) de la Fundació Jesuïtes Educació.

Mercè Garcés Fernàndez, Mestra d'Ensenyament Primari al CEIP Àngel Baixeras.

"Patrimoniem la Muralla Romana", Cari Terrado i Mercè Garcés (Escola Àngel Baixeres)

La nostra escola està situada entre Via Laietana i el carrer Sots-tinent Navarro, i la gran majoria dels nostra alumnat de molts països diferents, viu al barri, als voltants, dins o fora de la Muralla Romana. El projecte es va incorporar al currículum i es pot treballar des de diferents àrees i en molts moments cal disposar de dues mestres per poder fer els itineraris de l'entorn. Està comportant que l'alumnat participant se senti molt important, coneixedor del barri i ciutadanes i ciutadans actius. Aquest projecte s'ha dut a terme durant quatre cursos amb diverses variacions amb el curs de sisè de Primària.

Es pregunten sobre allò que els envolta i el per què, associen continguts apresos i els transmetin amb entusiame. Tenen un compromís en un projecte col·lectiu, respecten ,estimen i senten la muralla com a seva i ells i elles com a membres d'aquesta ciutat. Alhora, s'entrenen per desenvolupar actituds i valors, i per conviure en una societat plural, igualitària i democràtica.

Per saber-ne més, clica aquí.

Maria Dolors Garcia Lozano, Mestra d'Ensenyament Primari al CEIP Fort Pienc.

Maragda Cuscuela Miret, Professora d'Ensenyament Secundari de l'Escola Pia Nostra Senyora.

"Audiència Pública als nois i noies de Barcelona", Natàlia Fuster (Escola Prosperitat)

L'Audiència Pública als nois i noies de Barcelona és un projecte que contribueix a l'adquisició de la majoria de competències. La seva finalitat general és permetre que els alumnes s'eduquin en la pràctica de la participació democràtica i cívica, establint uns espais de diàleg i d'intercanvi d'idees per comprendre l'avui i fer propostes per al demà.

L'Ajuntament de Barcelona proposa el treball i ofereix un dossier pedagògic orientatiu perquè els mestres l'adaptin a les necessitats dels seus alumnes. Aquestes activitats possibiliten que els joves facin una aproximació a la temàtica, analitzin la situació de la ciutat i generin coneixements, idees i sentiments que els permetran participar en els debats d'aula i les trobades amb els altres centres. Finalment, el projecte permet que els alumnes interpretin críticament la realitat, l'expressin amb l'ús de les TAC i apliquin les normes de convivència.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Assemblees i participació", Maragda Cuscuela (Escola Pia Nostra Senyora)

Es tracta d'una activitat autoregulativa del grup que, realitzada de manera sistemàtica, comporta un grau de participació i implicació important dels alumnes en el procés d'avaluació dels aprenentatges.

Consisteix programar, en els espais de tutoria, uns espais que siguin dels alumnes i dirigits pels delegats de curs. Preparen un ordre del dia on es tracten els temes que el grup ha demanat (siguin de tipus més acadèmic, educatiu, organitzatiu, disciplinar, entre d'altres). Es fa acta escrita de la reunió i es fa arribar al responsable corresponent per obtenir una resposta.

Al mateix temps es demana a l'equip docent que trimestralment dediqui una hora a parlar amb els alumnes sobre el procés d'aprenentatge en cada matèria. Amb aquestes informacions una de les Assemblees es dedica a preparar una intervenció com a grup classe a la sessió d'avaluació del trimestre. Hi ha retorn de la sessió d'avaluació al grup classe per mitjà dels delegats i els tutors.

Per saber-ne més clica aquí.

  

Gemma Bladé Hernández, Mestra d'Ensenyament de Primària del CEIPM Tres Pins.

Mayra Sánchez Ayala, Llicenciada en Belles Arts. Professora d'Ensenyament Secundari Obligatori del Departament d'Expressió de l'IES l'Estatut de Rubí.

"Relacions interpersonals", Xus de Miguel (Escola Patronat Domènech)

El concepte de ciutadania inplica necessàriament la vida en relació. És en aquest context, el de les relacions interpersonals, on ens desenvolupem, a nivell individual i col·lectiu; on tenen lloc tots els aprenentatges, els referits al món físic i els que expliquen el món social. Per tant, les relacions interpersonals són la base de qualsevol aprenentatge; també dels que comporten una ciutadania veritablement activa.

La presa de consciència de les sensacions, els sentiments i els estats d'ànim propis i de les persones que ens envolten, constitueix un pas previ, necessari, per a la consecució de relacions interpersonals satisfactòries. L'aprenentatge -justa, no violenta, no sexista i no racista- dels conflictes que necessàriament deriven de la vida en relació, és el primer pas per a la vivència de les normes com quelcom necessari per a la regulació de la convivència. Unes normes que, en tant que pretenen facilitar una convivència satisfactòria, són sotmeses a revisió en el moment que es demostren inadecuades, en relació a l'objectiu que pretenien aconseguir en el moment de la seva elaboració.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Alteritat Sobrevinguda", Miquel Rocasalbas (Institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Valles) i Santiago Lugo (Institut Manuel Blancafort de La Garriga)

En aquesta experiència dos professors de dos instituts diferents expliquen tres moments concrets del conflicte palestí-israelià des d'un punt de vista parcial però fent veure que estan essent objectius i imparcials. Després preparen una trobada dels seus alumnes i els demanin que proposin solucions al conflicte des del seu punt de vista. La sorpresa apareix quan els alumnes observen que es troben davant versions diferents del conflicte. L'alteritat sobrevinguda significa el descobriment sobtat del punt de vista de l'altre, el descobriment que la realitat és calidoscòpica i complexa i que la simplificació no sol ser la millor manera d'abordar els conflictes. El relat identitari de l'altre resulta ser un element de consideració fonamental per abordar consensos.

Per saber-ne més, clica aquí.

Material Extra "La Societat Mediateca"

Material Extra "El pregó de la Laia"

"Consell de delegats i delegades", Martí Grau (Institut Picasso)

Es tracta de la creació d'un òrgan autònom de participació de l'alumnat, format pels delegats de cada grup de ESO i de Batxillerat. Un professor exerceix de coordinador de Consell per tal d'ajudar en la seva constitució i assessorar quan sigui necessari, i és la figura pont amb l'equip directiu i la resta del claustre. Consta d'un Cap de Consell i d'un Secretari/a que són els portaveus i la resta de delegats. A partir d'aquí, el Consell esdevé autònom en quant organització de reunions, redacció d'actes, temes a tractar, activitats a desenvolupar... Es pretén que, a pesar que els primers mesos rebin ajunt, arribin a funcionar com a òrgan independent encara que vinculat amb el centre. En aquest cas (ells ho trien), fan reunions quinzenals.

Amb aquesta proposta s'empodera l'alumnat, adquireixen autonomia com a col·lectiu dins del centre i treballen el diàleg entre iguals i amb el claustre. A més, compta amb l'ajut del CJB (Consell de la Juventud de Barcelona)

Per saber-ne més, clica aquí.

"El pregó de la Laia", Marta Blancafort (Escola Projecte)

El plantejament didàctic i la programació facilitada des de l'IMEB i l'oficina tècnica Marinva, obre un nou ventall de possibilitats per treballar amb els infants temes relacionats amb la nostra condició de ciutadans que que s'escauen amb la línea de treball d'educació en valors a l'escola. Treballant des d'una dinàmica col·laborativa, lúdica i des de l'entorn proper, els alumnes poden reflexionar i debatre al voltant de temes de la ciutat com a bé comú i espai de convivència, implicar-se en petits projectes, elaborar les seves conclusions, dissenyar els seus propis compromisos i conèixer millor el funcionament del lloc on vuen i conviuen. Hi ha una programació seqüenciada d'activitats que podem resumir en els següents passos:

1. Motivació inicial: contextualització del tema objecte de treball a través d'un col·loqui dirigit.
2. Reflexió individual a partir de les qüestions inicials.
3. Posada en comú per fer una reflexió conjunta com a grup.
4. Vinculació de les reflexions de grup a cadascuna de les activitats posteriors.
5. Elaboració i organització d'arguments per justificar ls opinions en petit grup.
6. Reflexió final de tot el grup classe sobre el seu paper en el procés de milllora de la ciutat i les accions que poden realitzar per tirar-ho endavant.

Les activitats es desenvolupen utilitzant uns símbols molt entenedors per a cada sessió de treball com l'ull, el cor, la ma i la boca.

Per saber-ne més, clica aquí.

"La presència de la familia a l'aula", Cristina de Lara (Escola La Farigola de Vallcarca)

Fa deu anys que portem a terme unes experiències de participació i integració dels familiars a l'escola amb èxit i amb la participació gairebé de totes les families. Portem a terme les següents activitats:

 

• P3. Participació de pares i mares: L'objectiu és apropar els pares a l'escola, compartint una estona amb el seu fill/es i els seus companys/es durant una tarda. Els pares preparen una activitat per fer amb el grup, que prèviament han parlat amb el tutor/a per definir els aspectes més formals. L'activitat pot ser un conte, representacions, titelles, coses de natura, llocs d'interés, activitat musical i de plàstica, visual, cuina sencilla... i el/la mestre/a fa de col·laborador i dóna suport a l'activitat.
• P4. Protagonista de la setmana: Cada setmana un/a nen/a és el/la protagonista. A la classe hi ha un racó on el protagonista durant la setmana va col·locant material, fotos, joguines preferides i coses personals, que explicarà als seus companys. Cada dia hi ha un temps dedicat al protagonista i una sessió setmanal destinada a que els companys el dibuixin i parlin d'ells. El protagonista s'emportarà a casa El llibre del protagonista amb els dibuixos dels companys.
• P5. Els avis i àvies a l'escola: Els avies i les àvies venen a l'escola i expliquen la seva vida, infantesa, treball, anècdotes, canten cançons, expliquen contes, entre d'altres. L'objectiu és fomentar el respecte per la gent gran i apropar dues etapes de la vida tant diferents.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Pensem el món conjuntament", Xus de Miguel (Escola Patronat Domènech)

L'alumnat de diferents parts del món treballa en xarxa per reflexionar conjuntament sobre aspectes de la realitat, objectes del seu interés, ... El professorat es connecta per fer, de la investigació de la realitat i la relació educativa, un objectiu compartit. Del contacte directe amb l'objecte d'estudi, la formulació de preguntes, l'elaboració d'hipòtesis i la confrontació entre iguals i amb la realitat estudiada, fem la nostra metodologia.

D'aquesta manera, pensant i decidint conjuntament -des de diferents parts del món, cosmogonies, grups d'edat, realitats socials i culturals, identitats sexuals-, quines característiques desitjaríem tinguèssin els espais que volem habitar, les relacions interpersonals que volem mantenir i la societat de la que volem formar part, i només així, podrem parlar d'un món que tothom senti seu i del que se'n senti partícep.

Per aconseguir aquest objectiu cal, però, que definim primer la realitat que constitueix el nostre punt de partença i el nostre present, per desprès, dissenyar els camins a seguir per atansar-lo. i això passa per posar-nos a pensar el món plegades i plegats, per construir, juntes i junts, el coneixement que constitueix el nostre patrimoni com a espècie.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Patrimoniem l'Escola Baixeras", Mercè Garcés (Escola Àngel Baixeras)

L'Escola Àngel Baixeras, que es troba a la via Laietana, va ser inaugurada l'any 1922, sent la primera escola pública de la ciutat de Barcelona.

Aquest projecte s'ha realitzat amb l'alumnat de cinquè de Primària de molt diverses procedències. S'ha apropat l'alumnat a la història de l'escola, de la ciutat i del país des de la quotidianitat, des dels interessos més propers als nostres alumnes, des de l'observació i des de la recerca. S'ha incorporat el projecte Patrimoniem el Baixeres al projecte curricular de curs dins de les hores de Coneixement del Medi Social i Cultural i de manera interdisciplinària conenctant amb les altres àrees del currículum de Primària. Ha estat una eïna més per a que l'alumnat estigui orgullós de la seva escola i de la seva història, per desenvolupar el sentiment de pertinença, per estimar el que els envolta i per a que sentin l'escola com a seva i se sentin part d'aquesta ciutat.

Per saber-ne més, clica aquí.

"El parlament del Baixeras", Mercè Vilalta i Mercè Garcés (Escola Àngel Baixeras)

Es tracta d'un projecte destinat a l'alumnat de Primària. Les assemblees i els parlaments són espais on els i les alumnes viuen el funcionament democràtic de l'escola. Són els moments on poden opinar i aportar idees per a millorar el dia a dia del centre. D'aquesta manera, participen activament i tenen la possibilitat de prendre decisions.

El parlament el configuren els delegats i delegades de cada grup classe o assemblea i és dinamitzat per la directora i la cap d'estudis. La finalitat del parlament és ser un espai de trobada i diàleg entre l'alumnat i les mestres per tal de prendre decisions relatives al funcionament del centre. El parlament hauria de servir per a compartir projectes, crear-ne de nous, recollir les inquietuds dels grups classe i col·laborar activament en l'organització de les festes escolars.

La periodicitat de les trobades és trimestral i l'objectiu és que els i les alumnes esdevinguin protagonistes del seu aprenentatge com a ciutadans i ciutadanes crítics i responsables.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Maleta viatgera", Anna Grande (EBM El xalet de la paparera)

Volem que situacions agradables i idònies per als infants traspassin les parets de l'escola i arribin a les cases, on juntament amb les seves families, mares, pares, germans, germanes, avis, àvies, cangurs... És a dir, qualsevol de les persones que tenen cura d'ells i que vulgui compartir una estona de quietud, complicitat, descoberta i tot allò que les històries els hi suggereixin, puguin disposar d'uns contes que el nen o la nena coneix, ha mirat i compartit amb els seus companys i que li permet fer-los partícips dels seus descobriments.

La maleta dels contes viatgers passarà una setmana a cada casa i l'infant que se l'emporti, serà el protagonista en el moment en que se l'endu i en el de retorn, doncs les propostes que les omplen ofereixen moltes possibilitats d'interacció i diferents nivells de sensibilitats i retorns.

Hi trobem contes per explicar i mirar, un conte de la classe per construir de forma compartida, llibres amb propostes per passar estones i fer activitats amb els infants, caixa amb titelles per crear mons nous cada vegada que s'obre, àlbum amb fotografies de les persones i els espais amb qui es comparteixen les hores d'escola.

Abans de retornar la maleta, les families escriuen allò que els ha agradat o suggerit, una anècdota... d'aquesta manera trobem elements per poder parlar amb l'infant de com ha anat, d'allò que ha significat i la vivència que ha aportat la maleta a casa, tancant un cercle on l'infant és el protagonista.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Intervenció amb les families", Jose Luís Alfranca (EBM La carabassa)

L'escola bressol sempre ha tingut com a característica i tret d'identitat la participació i col·laboració de les families. Tot i que disposem de diferents canals de comunicació familia-escola (diaris, llibretes, entrevistes, trobades de grup, etc...), cada curs, a les escoles bressol municipals, sentir dir entre d'altres coses: "Com m'agradaria veure què fa el meu fill a l'escola", "A l'escola, la meva filla menja de tot i s'adorm tota sola. No m'ho puc creure". És evident que existeix un interès molt gran, per part de pares i mares, per conèixer d'aprop el que fan els infants a les classes. Per això, des de l'escola hem obert les aules a les families per compartir experiències, jocs, aprenentatges, relacions... Segur que hi ha aspectes, com ara les sensacions, les emocions i les estratègies, entre d'altres, que es capten millor si es participa en l'activitat de l'aula i s'hi ets present. A partir d'aquí, la realitat escolar es fa més visible, transparent i útil, i enforteixels mestres i les families des del punt de vista del respecte, la confiança, la capcitació i l'esforç d'uns i altres.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Xarxa educativa Solidària de Sabadell", Maria Beneyto (Institut Arraona)

Es tracta d'un projecte que va començar l'any 2006, que és un recurs i un espai que pretén facilitar als joves dels instituts de Sabadell el treball al voltant de:

• L'intercanvi d'idees, reflexions i experiències en materia de solidaritat i cooperació internacional.
• La realització d'accions en l'àmbit de la solidaritat, col·laborant entre ells i cooperant amb el teixit associatiu de la ciutat.
• El foment d'una actitud crítica i activa entorn les causes que generen les desigualtat i injustícia social al món.
• La implicació als centres de secundària en accions solidàries.
• La interacció entre els joves dels diferents centres educatius que participen a la Xarxa, amb el teixit associatiu de la ciutat i l'Ajuntament. (Actualment hi participen al voltant de quinze entitats de la ciutat).

Els destinataris als quals s'adreça el projecte són principalment els estudiants dels instituts de Sabadell que estiguin interessats i que ho facin voluntàriament. A dia d'avui participen tres instituts: l'Institut Arraona, l'Institut Crussafont i l'Institut Vallès.

La Xarxa Educativa Solidària es fonamenta en un mètode que concep els participants dels processos d'ensenyament-aprenentatge com a agents actius i no com a simples receptors, la metodologia activa.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Reutilització de llibres", Humberta Rozas

Les bones pràctiques per a aconseguir un món més sostenible, just i solidari compremeten a mestres, families i alumnes de l'Escola del Mar a gestionar el bon ús del material escolar, i també la reutilització i socialització del llibre de text, fet que ha fomentat un model d'escola sostenible en el respecte dels recursos naturals i socials.

Abans d'acabar l'any escolar, els responsables de la biblioteca o els delegats de primer a sisè revisen si els llibres de text utilitzats al llarg de tot el curs en les diferents assignatures. Fan una tria molt consensuada dels llibres en bon o mal estat comunicant el resultat als pares delegats de cada classe. Aquests fan una última ullada i finalment s'informa a la cap d'estudi de l'escola. És fonamental que l'escola propiciï als alumnes i families una cultura participativa i d'implicació en la comunitat.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Camí escolar", Fina Mayol (EBM La mar xica)

El projecte de Camí Escolar el definim com a una estratègia educativa, de participació i de barri que compta amb un gran potencial transformador i de millora de l'entorn físic i relacional, si es parteix de l'educació en valors i la recuperació dels espais públics com espais de convivència. Però si ens centrem en allò que significa fer Camí Escolar per a les nenes i els nens, ens adonem que les actuacions i implicació de les families i escola són primordials.

Pares i mares han de donar importància a la transmissió de valors, no només als propis fills/es, germans/es, sinó a tots els que utilitzen aquest espai. L'escola, al marge de les sortides fora del centre d'infants, on observem i parlem sobre tot el que veiem, també tenim molt present conversar sobre el que passa quan venen o van pel carrer, com ho fan, amb qui, si s'han trobat algú, si es paren a xerrar amb la gent, ... també tenim costum de saludar a tothom qui entra a l'aula i saber qui és i què fa, ens interessem pel que passa en altres grups i/o espais, i moltes altres accions que ajudin a les nenes i nens a entendre les normes d'educació com el que són, un bon canal de comunicació entre les persones.

En resum, pretenem que anar i venir a l'escola es converteixi en una estona agradable, lúdica i educativa, però amb la finalitat que els infants creixin com a ciutadans responsables del barri.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Aprenem junts", Humberta Rozas (Escola del Mar)

A l'Escola del Mar hi ha diferents espais on els alumnes de cicle mitjà i superior comparteixen moments de comnicació afectiva i aprenentatge amb els més petits, parvulari i cicle inicial, com per exemple: parelles lectores, reunió de delegats, grup de l'Agenda 21 que gestionen l'hort i jardí, els encarregats de la ràdio, la web, grup de teatre, etc.

Dins del projecte de la vida social a la nostra escola, alumnes de cinquè i sisè apadrinen un nen de pàrvul 3 i pàrvul 4 amb qui comparteixen jocs, el sentiment de pertinença al grup, i l'acompanyen en diferents activitats dins l'escola.

Aprenem junts a l'aula d'informatica és una bona pràctica educativa de cooperació i coneixement de l'altre, ja que el padrí ofereix al fillol diferents formes d'accedir al món de les tecnologies d'una forma lúdica, tot seguint unes pautes de comportament i respecte cap al material. Aprendre entre iguals és un treball pedagògic ric en convivència i d'implicació en afers col·lectius.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Anem a la biblioteca", Anna Grande(EBM El xalet de la paperera)

Amb els infants de dos a tres anys no volem desaprofitar l'ampli ventall de contes que ens ofereixen les biblioteques, ni deixar d'experimentar la sensació de silenci, l'olor dels llibres, la visualització de les tapes dels contes fetes de materials, formes i colors diversos o llampants, tocar les textures de les seves pàgines... Les biblioteques són molt més que un espai ple de llibres. Són un puntal per a l'aprenentatge, un lloc per l'exploració de móns diferents, un espai de reunió de persones amb vivències i interessos diferents, ... Les biblioteques tenen la funció de crear interés i amor per la lectura per formar persones generadores d'idees i amb capacitat de gestionar la informació.

Aquestes màximes també tenen a veure amb els infants petits capaços de copsar l'entorn amb la frescor d'allò que es veu per primer cop, de sorprendre's, riure i emocionar-se amb les petites coses, aprenent i compartint amb els companys i els adults (si ens aturem, tenim una actitud d'escolta i donem temps als infants per explicar-se) la construcció del llenguatge i la comunicació en tota l'extensió del seu significat. Anar a la biblioteca amb els companys de classe o amb els pares i germans, portar contes a l'escola per poder-los explicar als nens i a les nenes i escoltar els que ens aporten els altres, és l'objectiu d'aquesta activitat compartida entre els infants i les families, les biblioteques, els veins i veïnes del barri que ens saluden quan anem pel carrer i l'escola.

Per saber-ne més, clica aquí.

"La Societat Mediateca", Toni Aguilar (Escola Pia Nostra Senyora de Mataró)

Per què vivim en societat? Com ens podem organitzar políticament? A partir de la lectura de materials i la realització d'una recerca la mediateca de l'escola, es treballa en grups de quatre persones: cal organitzar un país en tots els nivells. Els alumnes han d'imaginar-se que arriben a un país que cal estructurar polítcament i justificar aquesta organització.

El treball està organitzat en petites activitats (9-15) que van des de com s'arriba al país, quines són les seves característiques geogràfiques, quina estructura social té... fins quina organització política es crearà. Per fer-ho, l'alumnat haurà de fer una investigació de quines organitzacions polítiques hi hagut al llarg del temps.

Els alumnes hauran de fer una exposició oral i amb material audiovisual davant dels seus companys, d'uns vint minuts, presentant les característiques del seu país. Finalment, la feina feta es penjarà al BLOC FILOSÒFIC.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Els avis i àvies a l'escola", Montserrat Garí (EBM Tris-Tras)

L'activitat que duem a terme a l'escola bressol amb els avis i àvies no és només d'un moment puntual. Els fem participar de la vida de l'escola ja que ens hem adonat que no només són els cangurs dels nens i nenes sinó també són protagonistes de l'educació dels infants amb la seva tendresa i estima, la seva escolta atenta i, sobretot, perquè són grans transmissors de valors i de savieses.

L'escola facilita la seva participació donant-los l'oportunitat de venir a la classe del nét o néta sempre que vulguin a explicar contes, a ballar, a cantar, a construir joguines, a fer roba per les nines... D'aquesta manera no només potenciem el seu protagonisme de l'infant, iniciant-lo en els hàbits de comportament social, aprenent a respectar, a tenir consideració cap a la gent gran sinó que també els avis i àvies es senten útils i importants.

Per saber-ne més, clica aquí.

"Taller amb les famílies: Carnestoltes", Montserrat Garí (EBM Tris-Tras)

El taller és una activitat més de participació de les famílies en el fer de l'escola. L'escola sempre ha celebrat les festes tradicionals i el carnestoltes n'és una d'elles. La festa calia adaptar-la a les característiques dels infants de 0-3 anys i, per això, les families i les mestres vam posar en marxa un taller de disfresses amb roba i altres materials ja fets servir abans a casa, per confeccionar-ne per a tots els nens i les nenes de l'escola. En volíem fer moltes i diverses. Es van repartir per les classes i es va crear un racó de disfressa ple de robes, barrets, collarets... Pretenia ser atractiu i sorprenent. Els infants lliurement escollien aquella que més els hi agradava. Amb aquesta experiència només afavoríem la cooperació, el respecte i l'ajut mutu sinó que també incidíem a la discussió de consums imposats, cars, innecessaris i gens creatius.

Per saber-ne més, clica aquí.

Material Extra "Simulacions de situacions reals"

Material Extra "Visita al Ple Municipal"

Material Extra "Aprendre a votar"

Material Extra "Audiència Pública dels nois i de les noies de Barcelona"

Material Extra "Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges"

Material Extra "Definit l'èsser humà"

Material Extra "Consell de delegats i delegades"

Material Extra "Diari d'un inmigrant"

Material Extra "Diaris de carrer i de ciutadania"

Material Extra "Donar veu a la memòria"

Material  Extra "El baròmetre de la ciutadania"

Material Extra "El pijama de ratlles"

Material Extra "Fem una llei"

Material Extra "Fotografia per a la ciutadania"

Material Extra "Padrins"

Material Extra "Projecte d'Acció Social"

Material Extra "Seminaris Interdisciplinars"

Material Extra "Visita al Ple Municipal"

Material Extra "Aprendre a votar"